Ja hi tornem a ser

Com cada any amb l'arribada de l'estiu els incèndis tornen a fer acte de presència. Un sotabosc descuidat, un ambient sec, i sovint una imprudència humana són els factors principals perquè any rere any centenars d'hectàrees quedin calcinades.

Farà onze anys del juliol del 94, un estiu terrible en aquest aspecte, i que un servidor recorda amb amargura.

Jo era a Riells (Riells del Fai), un poble del Vallès Oriental on hi vaig passar tots els estius de la meva infantesa, i on encara ara, tot i que menys sovint, vaig a passar algun cap de setmana. De cop vam veure una columna de fum, grisa, espessa, que s'alçava en un racó de les Roques Vermelles. El foc es va propagar ràpidament perquè la propia forma de les muntanyes feia de xemeneia, i xuclava les flames cap a zones més altes. Ben aviat es va definir un front vertical que minut rere minut engollia tanta verdor com podia.

El foc va pujar fins a l'Ullar, durant la nit va cremar l'altra banda de la muntanya, i al mati va tornar a venir cap a la Vall Blanca, la va creuar, va pujar cap a Vall de Ros i va seguir amb tot el que va poder.

La impotència que hom sent en enfrontar-se a flames tan altes com ell, veient que per més que ho intenti aquestes avancen imparables, no es pot explicar; però veure com les muntanyes entre les que t'has criat fumegen i canvien el verd i marró pel gris i el negre gairebé és inimaginable.

És per això que cal que cuidem el nostre entorn, i que siguem conscients dels problemes amb què ens podem trobar si no ho fem, perquè un descuit aparentment sense importància pot acabar amb anys d'esforç per part de la Natura.

Només espero que no ho hagueu de viure mai.

Salutacions,

Roger