Gràcies!

Tinc uns amics que són la hòstia.

Ahir, mentre era a casa, ma germana va rebre una perduda i em va dir que baixava un moment, i la Clàudia, posseida per un atac de fogositat, va fer el que va poder per tapar-me els ulls. Jo ja li deia que ma germana no trigaria a tornar, però s'hi va entestar tant que no vaig dir res més i li vaig deixar fer... fins que vaig sentir el shreec d'una cinta d'embalar.

Aviat em vaig trobar amb les mans lligades, una bossa al cap, i vaig notar com dos braços m'aixecaven de la cadira i se m'enduien. Encara no sé com no vaig picar de cap contra cap porta... Devien ser profesionals, es notava que no era la primera vegada que ho feien... Quan vaig ser al carrer vaig sentir com s'obria la porta d'un cotxe i, com un sac de patates, em van tirar al seient del darrera.

Amb els ulls tapats i després d'uns metres i alguna virada forta m'havia desorientat completament, i em limitava a respirar profundament per evitar el mareig que sentia i a esperar per veure què vindria. Em van fer baixar del cotxe i vaig començar a caminar. De tant en tant tres o quatre voltes sobre mi mateix col·laboraven al mareig acumulat, i per si no ho estava prou incrementaven la meva desorientació fins al punt de pensar que estava en una plaça fent voltes, i en realitat estava caminant 100 números del c/Indústria.

Per tal que no m'aburrís van fer de tot: carregar-me a les espatlles, dur-me com un torero al sortir del "ruedo", fer-me correr... Fins que vam arribar al restaurant, on una cambrera em va demanar si volia res per menjar... Pobra, no era d'aquí i al tenir un accent estrany li vaig dir si érem en un restaurant xinès! Finalment em van treure la cinta d'embalar, que va resultar ser cinta americana (ja podia intentar desfer-me'n!). Em vaig treure el sac, gorro i cinta dels ulls, i quan em vaig acostumar a la claror (no m'hauria imaginat mai que molestaria tant, i no és que hi hagués massa llum!) em vaig veure presidint una taula on m'acompanyaven n'Isaac, n'Oriol, en Roger, en Carles, na Claudia, ma germana, n'Alex i na Marga.

El sopar va anar molt bé, i sent sorpresa, és el millor regal que em podien fer. Gràcies a tots!