Tothom té dret a 5 minuts de fama...

EIIIIIII
MUCHACHOS Y MUCHACHAS
SUENA TREMENDO
CON ESTE RITMO LOCO
SUENA TREMENDO
LO VAMOS A PASAR...
YUHU!!!

Qui havia de dir que els meus 5 minuts de fama començarien així...

Cafè Teatre Llantiol, 21:00, Algo pasa con Gag. A la mitja hora de l'obra dos actors baixen a l'escenari buscant un buròcrata. L'Oriol, amb pantalons de pinces i camisa de maniga llarga, llisa i de color grana, té tots els nombres.

Té tos els nombres fins que, estant al meu costat, un d'ells crida que ja l'ha trobat... I merda, no senyala pas a l'Oriol... Així que "ni corts ni peretzosos" em fan pujar a l'escenari on m'intenten treure la roba, però al final no ho fan perquè em vaig deixar (¿?) . Em posen en postures (com a mínim) humiliants i finalment em fan ballar el "Great balls of fire" del Jerry Lee Lewis...

En fi, que tothom té dret a 5 minuts de fama... però havia de ser precisament d'aquesta manera?