L'enhorabona!

A la Glòria li encanta el crostó, en canvi en Francesc s'estima més la part de la barra. Ara, durant més de vint-i-cinc anys ha estat ell qui s'ha menjat les puntes dels pans, fins que a ella se li va ocórrer preguntar-li el motiu:

-Escolta, com és que sempre et menges el crostó?
-Perquè ningú més se'l menja, i perquè no quedi...
-Com que ningú se'l menja? Si a mí és el que més m'agrada!
-Què dius ara! I perquè no l'agafaves mai?
-Perquè pensava que era la part del pa que t'estimaves més i te la deixava per a tu!

Exacte, vint-i-cinc anys de casats, i un menjant el crostó pensant que ningú el volia, i l'altra deixant-li pensant que era allò que li agradava més...

Doncs aprofitant l'anècdota i tenint en compte que la Neus i l'Aleix es casen, voldria enviar-los la més sincera enhorabona i demanar-los que ho passin tan bé com puguin, i que guardin les anècdotes com aquesta i moltes altres que aniran visquent per explicar-les de grans als seus néts.

Felicitats, parella!