Pluja

M'agradria poder veure les gotes de pluja lliscant pels vidres d'aquella granja de la Plaça del Pi, marcant el camí que seguiran altres gotes fins que el sol o el vent les eixugui, mentre prenc un cafè o una xocolata en una d'aquelles taules de marbre i deixo passar el temps, mirant la gent que passeja amb pressa per no mullar-se. Passejar amb pressa, quin contrasentit...

Lamentablement només veig el bloc de pisos de davant de l'oficina, gris, brut, envellit pel pas del temps... I a sobre, l'aigua que el mulla encara el fa més fosc.

Per això m'agrada el sol. Dóna color, dóna vida, dóna energia, i ens fa sentir bé. Tot i que quan la pluja mulla la terra, les sensacions es barregen inundant tots els sentits. Aquella olor de la terra humida, o la frescor al caminar amb els peus descalços per l'herba encara molla, són coses que tothom hauria de gaudir, com a mínim, un cop a la vida.

Fins demà,