Són ben bojos, aquests ciutadellencs!

Avui és es meu tercer dia a Menorca, i ja he vist algunes de ses tradicions de ses festes de Sant Joan: sa guerra d'avellanes i es caragol de Sta. Clara... L'any que ve repetirem (si podem!)

Sa calor és considerable, afortunadament ses platjes ajuden a refrescar-se una miqueta!

Fins aviat!

Foc etern

Et vas entestar en mantenir viva una flama que s'apagava, sense preocupar-te per alimentar el foc que tot just havies encès, i tots dos es van apagar.

El cotxe de l'Aleix fa pets

Sí, això és el que em va dir tornant de l'assaig dimarts passat, i jo em pensava que es referia a algun problema d'injectors o bugies, i que per tant faria algo semblant a un pap pap, o pop pop, o pep pep... Però no. Els peterrons de l'Ibiza de l'Aleix són més aviat llufetes. Sense res de pudor, però en tema sonor són més aviat això, una llufa. Evidentment no al 100%, (les llufes són silencioses), però fa el mateix sorollet que quan infles un globus i deixes escapar l'aire poc a poc...

Potser li va posar mongetes amb el diesel perquè li van dir que aporten molta energia...

Pfffeeeewww...!!!

No ha pogut ser

Tres intents han fet falta per treure'ns del cap la idea de fer avui la torre, així que per falta de ganes segur que no ha estat.

Els nervis ens han jugat una mala passada, però dels errors també se n'apren, i cal mirar sempre la part positiva d'allò que considerem dolent. Com que és impossible que no n'hi hagi (de nervis) hem de procurar que aquests siguin mínims, i fer-los servir per tenir aquell punt de tensió que ajuda a tirar les coses endavant.

Així que tinguem el cap ben alt, que ho hem intentat amb totes les ganes, i ho tornarem a fer, tantes vegades com faci falta!

Fins demà,

Diumenge, al folre!

Avui fem el darrer assaig abans de l'actuació de diumenge, on la torre de vuit serà la reina de la diada, i on jo pujaré al folre. El sentiment de responsabilitat és molt més gran que altres vegades, fins i tot estant al tronc. D'alguna manera noto que haig de fer la millor actuació fins al moment, que he de ser un lateral de p.m. I tinc el pressentiment que anirà bé. Perquè hi ha ganes que així sigui, però també perquè s'ha treballat molt, i sabem que és possible.

I ara, sense més preàmbuls, us deixo que seguiu amb el que fos que estiguessiu fent.

Endavant, Borinots!

Peris

Shivaree

No parem, tu, no parem... Dimecres Natasha Bedingfield, dilluns vinent Shivaree...

Gràcies Jorge!

Fly me to the moon...

...
And let me play among the stars
Let me see what spring is like
On Jupiter and Mars...

Com s'enganxa la cançoneta! Ja en sabia, ja, en Sinatra... I són quatre versos, no us penseu! Ara va, ara va, colla d'impacients! Ara us la poso tota perquè la pugueu xiular! Però no ho feu a la feina, com jo, si no voleu que us diguin el nom del porc per haver-la enganxat a tothom!

Fly me to the moon
Let me sing among those stars
Let me see what spring is like
On jupiter and mars

In other words, hold my hand
In other words, baby kiss me

Fill my heart with song
Let me sing for ever more
You are all I long for
All I worship and adore

In other words, please be true
In other words, I love you

Fins demà!

LA MARI (II)

La Mari, a aquestes alçades ja ho deveu saber, és una de les meves companyes de feina. És d'aquelles persones que aporten un toc d'alegria, i quan no hi és es nota més que amb altres companys (sense dir que no els trobo a faltar)

Treballa per ETT, i fa quatre dies mal comptats l'empresa on fem feina ha partit peres amb aquesta ETT. Afortunadament ja hi havia en projecte la seva incorporació directa. Malgrat tot, i degut a aquest traspàs, ahir la Mari va viure un dia d'aquells que més val oblidar.

D'entrada jo tenia visita a l'oculista (seguiment del meu ull accidentat, tot bé, gràcies) a dos quarts de sis, i vist que no hi podria ser fins les 7 del vespre la Lourdes ens va demanar de canviar-nos els horaris, per no deixar descoberta aquesta darrera hora. La Mari, malgrat perdre hores del curs de prevenció de riscos laborals, no va dir que no (deuria pensar que ja les recuperaria). Així que en comptes de venir a la feina a les 9, va arribar a les 10.

Quina va ser la seva sorpresa (i la de tots!) quan li van dir que els papers del contracte encara no estaven enllestits, i que se n'havia d'anar cap a casa, perquè no podia treballar! Sort que no era un divendres dels que fa intensius, i s'ha de llevar a les 6...

Així que amb la seva bossa, que no havia arribat a deixar, ens va dir que fins demà i va sortir de l'edifici, va agafar el mòbil i va trucar a sa mare per explicar-li. Entre riures i somiquejos pel ridícul de la situació, es va posar a ploure, deixant-la xopa al anar a agafar el metro.

Afortunadament, sa mare li va preparar paella per dinar.

Un petó per la Mari i abraçades per a tots,

Roger

p.d. Afegeixo (17/06/05 @ 11:44) el comentari que va afegir en Xavi, el xicot de la Mari:

T'has deixat de dir que una anima caritativa la va passar a recollir en mig del diluvi universal. Semblava que el dia millorava, van decidir anar a la ETT per preguntar per el seu sou i, ohhhh!!! sorpresa!!! la resposta va ser que fins el 22 de juny no cobraria el mes de maig.... hi ha dies que és millor quedar-se al llit

p.s. - D'ànima caritativa res - diu la Mari - que li vaig haver de pagar l'esmorzar, i no tenia ni les peles de l'atur i em quedava una setmana per cobrar!

Hello world

Avui una menció especial per a Hello world, el blog d'un company de feina.

Fins demà!

Roger

100% Casteller

Dilluns passat vaig canviar el 24 pel 25, dimecres en Pau en va fer 27, i l'Alfred en farà 10 més d'aqui 4 dies. Com que celebrar-ho tots els respectius dies era massa complicat vam escollir un dia que ens anés bé a tots, dissabte 11, per fer un sopar/pica-pica. I tot va anar sobre rodes. De fet vam tenir regal i tot!

Teniem pantalons, camisa i faixa, però ens faltava alguna cosa per ser un complet casteller. Com amenitzar la calor de plaça, i com moure'ns tranquilament sense trepitjar marranades? Ara ho podem fer gràcies a la bota i les espardenyes que ja tenim!

Sense cap mena de dubte, són un senyal per la torre de 8 de diumenge vinent.

(Fotos de la festa)

Simplicitat, debilitat...

Els homes som dèbils, i el post anterior ho demostra.

Som el sexe dèbil, i simples, com un interruptor (que diu l'anunci). Hi ha moltes coses que ho demostren: demana'ns una cosa, i possiblement per orgull no ho fem, o ho farem amb desgana. Ara bé, demana'ns una cosa de manera que sembli idea nostra i ho farem encantats. I si no ho fem, un bon escot. I si ni així caiem rendits, és que som assexuals (Gays no, perquè són més sensibles i atents que la majoria dels homes, i ho haurien fet sense necessitat de recórrer a aquestes tàctiques...) Sóm simples, i ni podem ni fem res al respecte per evitar-ho.

El que no entenc és aquesta mania per no reconéixer-ho. Potser tenir només tres neurones ajuda a fer-ho!

Moda de verano

Tengo un amigo que en cuanto llega el verano se pone enfermo, aunque creo que no es el único que lo hace (incluso podría decir que ese amigo soy yo mismo). Y no es por el polen, el cambio de presión o la diferencia de temperatura entre el dia y la noche, aunque algo tiene que ver con la temperatura.

-En invierno apenas se ve nada. Las camisetas debajo de las camisas y las camisas debajo de las chaquetas lo disimulan todo, pero en verano -dice- en verano, en cuanto el sol aprieta un poquito, los pantalones se convierten en faldas, o son más bajos de cintura, o mas delgados, con lo que empiezan a saltar a la vista los tangas(aunque empiezan a verse menos); las camisetas no tienen mangas, y van mas ceñiditas...

El pobre lo pasa fatal, es peor que una alergia. En cuanto se cruza con una chica que vaya un poco arregladita se desespera. Ha tenido que comprarse unas gafas de sol oscuras para poder andar tranquilamente por la calle, porque los ojos se le van cosa fina, y claro, le miran mal.

En fin, que será verdad eso de "La primavera la sangre altera..."

Saludos,

Fotos!

Ja teniu fotos del segrest a emelan, i de la boda a ImageStation. Gaudiu-les!!!

Gràcies!

Tinc uns amics que són la hòstia.

Ahir, mentre era a casa, ma germana va rebre una perduda i em va dir que baixava un moment, i la Clàudia, posseida per un atac de fogositat, va fer el que va poder per tapar-me els ulls. Jo ja li deia que ma germana no trigaria a tornar, però s'hi va entestar tant que no vaig dir res més i li vaig deixar fer... fins que vaig sentir el shreec d'una cinta d'embalar.

Aviat em vaig trobar amb les mans lligades, una bossa al cap, i vaig notar com dos braços m'aixecaven de la cadira i se m'enduien. Encara no sé com no vaig picar de cap contra cap porta... Devien ser profesionals, es notava que no era la primera vegada que ho feien... Quan vaig ser al carrer vaig sentir com s'obria la porta d'un cotxe i, com un sac de patates, em van tirar al seient del darrera.

Amb els ulls tapats i després d'uns metres i alguna virada forta m'havia desorientat completament, i em limitava a respirar profundament per evitar el mareig que sentia i a esperar per veure què vindria. Em van fer baixar del cotxe i vaig començar a caminar. De tant en tant tres o quatre voltes sobre mi mateix col·laboraven al mareig acumulat, i per si no ho estava prou incrementaven la meva desorientació fins al punt de pensar que estava en una plaça fent voltes, i en realitat estava caminant 100 números del c/Indústria.

Per tal que no m'aburrís van fer de tot: carregar-me a les espatlles, dur-me com un torero al sortir del "ruedo", fer-me correr... Fins que vam arribar al restaurant, on una cambrera em va demanar si volia res per menjar... Pobra, no era d'aquí i al tenir un accent estrany li vaig dir si érem en un restaurant xinès! Finalment em van treure la cinta d'embalar, que va resultar ser cinta americana (ja podia intentar desfer-me'n!). Em vaig treure el sac, gorro i cinta dels ulls, i quan em vaig acostumar a la claror (no m'hauria imaginat mai que molestaria tant, i no és que hi hagués massa llum!) em vaig veure presidint una taula on m'acompanyaven n'Isaac, n'Oriol, en Roger, en Carles, na Claudia, ma germana, n'Alex i na Marga.

El sopar va anar molt bé, i sent sorpresa, és el millor regal que em podien fer. Gràcies a tots!

25!

void main()
{
int roger=24;
roger++;
}

Bufff...

Arrosseguem la son de despertar-nos d'hora ahir, no dormir durant el viatge, haver estat de festa fins tard i haver-nos llevat d'hora, així que sense més preàmbuls, me'n vaig a dormir. Ja us avisaré quan hi hagi fotos disponibles!

Tornem cap a Bcn

Doncs res, això ja està i tornem cap a BCN.

Òndia, q marxem! Déu!

Noces

Aquest cap de setmana me'n vaig de noces a Madrid, es casa el fill d'un cosí de mon pare. Més o menys la situació serà la mateixa que si anés a les noces del veí del 4t 2a, o el 2n 3a. I dic més o menys perquè tot i no recordar qui són aquests veins, sé segur que les vegades que me'ls hagi pogut trobar els dec haver saludat. En canvi als nuvis no els conec de res. Si per no conéixer, no conec ni son pare! (el cosí del meu...)

És una d'aquelles situacions de parentesc que considero absurdes. Potser l'altra situació absurda per excel·lència són els dinars/sopars de Nadal. L'orígen, però, és el mateix: la família. Que sí, que sí, que no dic que la família sigui important... Però ho ha de ser sempre, caram! No un dia a l'any i perquè toqui! Per a mi la família acaba amb els meus cosins, suposo que perquè més enlla no tinc relació amb ningú.

"La família s'ha de procurar mantenir", em diuen... A veure, sí i no. Jo no li acabo de trobar sentit a mantenir una relació amb una persona veient-la només un dia cada deu anys (com a mínim!) Però bé... què hi farem... Esperar que el sopar sigui bo!

Devils & Dust - Palau Municipal d'Esports de Badalona - 1 de juny de 2005

1 - My Beautiful Reward
2 - Reason to Believe
3 - Devils & Dust
4 - Lonesome Day
5 - Long Time Comin'
6 - Silver Palomino
7 - The River
8 - Real World
9 - State Trooper
10 - Maria's Bed
11 - Nebraska
12 - Reno
13 - Paradise
14 - Racing In The Street
15 - The Rising
16 - Further On (Up The Road)
17 - Jesus Was An Only Son
18 - Leah
19 - The Hitter
20 - Matamoros Banks (encore)
21 - Ramrod
22 - Land of Hope and Dreams
23 - The Promised Land
24 - Dream Baby Dream

+info

"La serie flash"

Els més freaks ja sabeu de què parlo, els que no ho sigueu tant no trigareu a saber-ho.

És el fenòmen web de la temporada, el retorn d'un anti-heroi, una sèrie de dibuixos animats que no us deixarà indiferents.

Cálico electrónico s'ha convertit en tot un èxit des que va apareixer a la web. Creat com a assistent per una botiga virtual, va agafar prou protagonisme com per necessitar una web pròpia, i de mica en mica ha anat guanyant adeptes. Aquesta sèrie, que ja va per la 2a temporada, destaca tan per la originalitat dels seus dibuixos com dels seus guions.

Visiteu la web i no us perdeu tots i cada un dels 8 capítols d'aquest homenet, i pareu especial atenció a les preses falses que es poden veure al final de cada capítol.

Espero els vostres comentaris!

Roger