22.10.05

Rima XXX

Asomaba a sus ojos una lágrima
y a mi labio una frase de perdón,
habló el orgullo y enjugó su llanto,
y la frase en mis labios expiró.

Yo voy por un camino, ella por otro;
pero al pensar en nuestro mutuo amor,
yo digo aún: "¿Por qué callé aquel día?".
Y ella dirá: "¿Por qué no lloré yo?"

G.A. Bécquer

20.10.05

15 o 16 forats?

No, no estic parlant d'un camp de golf! Ni d'un tall de formatge emmental!

Resulta que ma germana va demanar a ma mare que li comprés un bloc de fulls quadriculats amb forats, tipus "multifin", però com que ma mare no va poder em va demanar que ho fes jo avui al matí. Mentre sopàvem, el diàleg amb ma germana va ser més o menys el següent:

-Sobretot, que siguin de 16 forats, eh! De 15 no, de 16...
-De 16? Però si això deu ser tamany foli... No els vols DIN-A4?
-El foli és més gran?
-Si, suposo que per això té 16 forats.
-Doncs foli, que els que tinc són de 16 forats...

Total, que avui ma mare m'ha deixat el paper de mostra perquè no fiqués la pota... I quan he estat despert els he contat, i efectivament eren 16 forats... Però quina ha estat la meva sorpresa quan al sobreposar-lo a un DIN-A4 coincidien en tamany! Eren DIN-A4 però de 16 forats! Potser és que hi ha les dues versions per les dues mides...

He baixat a la papereria disposat a comprar un paquet de multifin DIN-A4 de 16 forats, i tot anava perfecte fins que al demanar-me què volia i dir-li, la dependenta m'ha dit que no podia ser, que o 15 forats i DIN-A4 o de 16 forats i foli... Li he explicat el que m'havia passat, però per no embolicar la troca li he dit que potser m'havia equivocat comptant, i com que m'ha ofert la possibilitat d'endur-me el paquet de 16, i si no era aquell canviar-lo pel de 15, doncs me l'he endut.

Quan he arribat a casa els he comparat i, efectivament, eren tamanys diferents. DIN-A4 el que m'havien donat de mostra, i Foli els que he comprat... Però resulta que els forats coincidien!!! Com que el que volia ma germana eren de la mateixa mida, he baixat i els he canviat pels de 15... I ves per on, la mida coincidia amb el de mostra, però els forats no...

En fi, que si finalment ma germana volia 16 forats ja tornaré a canviar-los, i si volia la mida, doncs no li coincidiran els forats...

Ara, el millor de tot: la cara de la pobra venedora, que no ho havia vist mai!!!

13.10.05

L'enhorabona!

A la Glòria li encanta el crostó, en canvi en Francesc s'estima més la part de la barra. Ara, durant més de vint-i-cinc anys ha estat ell qui s'ha menjat les puntes dels pans, fins que a ella se li va ocórrer preguntar-li el motiu:

-Escolta, com és que sempre et menges el crostó?
-Perquè ningú més se'l menja, i perquè no quedi...
-Com que ningú se'l menja? Si a mí és el que més m'agrada!
-Què dius ara! I perquè no l'agafaves mai?
-Perquè pensava que era la part del pa que t'estimaves més i te la deixava per a tu!

Exacte, vint-i-cinc anys de casats, i un menjant el crostó pensant que ningú el volia, i l'altra deixant-li pensant que era allò que li agradava més...

Doncs aprofitant l'anècdota i tenint en compte que la Neus i l'Aleix es casen, voldria enviar-los la més sincera enhorabona i demanar-los que ho passin tan bé com puguin, i que guardin les anècdotes com aquesta i moltes altres que aniran visquent per explicar-les de grans als seus néts.

Felicitats, parella!