Dieta mediterrània...

...o el plaer de menjar

Crec que sovint no sóm conscients de la varietat i riquesa dels aliments que tenim al nostre abast, i de la meravella que és poder-ho compartir amb els bons amics. Aprofitem-ho!

Ja hi tornem a ser (2a part)

L'altre dia xerrava d'un dels principals problemes mediambientals amb què ens trobem tan bon punt arriba l'estiu, però aquest any en tenim un altre de força greu que, per més inri, està completament lligat als incendis: la manca d'aigua.

 

Les poques pluges d'enguany han fet baixar les reserves dels pantans d'una manera alarmant i, molt possiblement, caldrà aplicar mesures restrictives per tractar de minimitzar-ne els efectes. Si TOTS prenguéssim consciència del que això implica tindriem bona part d'aquest problema sol·lucionat, i fins i tot a nivell econòmic obtindriem beneficis. Vist així la cosa canvia, no trobeu? No us puc parlar de números concrets, pero creieu-me, val la pena.

 

Hi ha molts projectes rentables que necessiten una inversió inicial i un temps mínim per començar a obtenir guanys, pero un cop passat aquest punt la cosa està clara i no dubtariem ni un moment en signar-los. El que us proposo va més enllà encara, perquè l'únic cost inicial que té és el de tancar una mica la clau de pas: d'aigua tota la necessària, però ni una gota més.

 

Hi ha altres maneres d'estalviar el preuat líquid: cisternes de doble descarrega, de doble pulsació, estranguladors de cabal... Tant hi fa quin adoptem, però fem-ho ara, i no només aquest estiu, fem-ho sempre. És fàcil pensar que no vindrà de l'aigua que pugui escolar-se mentre ens fem net les dents, possiblement no n'hi hagi ni per omplir un cubell. Però, perquè no fer servir un got per després esbandir-nos la boca? I l'aigua que deixem correr abans no surt calenta? És cert que un circuit de reciclatge costa molts diners, i no sempre la seva instalació és factible, però la solució es tan senzilla com aprofitar-la per regar les plantes.

Pensem-hi, si us plau. No costa gens, i fem un gran bé al nostre entorn!

Roger

Diumenge 29 de maig

10:00 - Despertador
10:15 - Esmorzar
10:30 - Dutxa
11:00 - Cotxe, i cap a La Garriga
12:00 - Plaça de l'Església
15:00 - 4/8, 2/7, 5/7 i vano 5 descarregats
15:10 - Topada contra un Terrano, res greu.
15:30 - Arribada a Riells
16:00 - Planxista per un dia
18:00 - Cotxe, i cap a Barcelona
19:15 - Dutxa, i com nou
19:30 - TV
21:04 - "Publish Post"

Kite Surf

Avui hem anat a veure en Cusó fent kite... I tela. Però per tela, els 16m2 de superficie que manega a voluntat i que, si no va amb compte, se l'emporten pels aires.

L'Isaac, l'Oriol i jo hem aprofitat per prendre una mica el solet, que ens fa falta per trencar la morenor (moreno accenture, que diu l'Oriol), i jo he fet una capbussada que he hagut d'acabar ràpid perquè la temperatura de l'aigua m'ho ha exigit. De fet n'he fet 2, la primera de contacte, i la segona per veure que no hagués estat un tema d'impacte... I no, realment estava freda.

I rematarem el dia amb StarWars, a veure que tal!

Demà us ho explico

Ja hi tornem a ser

Com cada any amb l'arribada de l'estiu els incèndis tornen a fer acte de presència. Un sotabosc descuidat, un ambient sec, i sovint una imprudència humana són els factors principals perquè any rere any centenars d'hectàrees quedin calcinades.

Farà onze anys del juliol del 94, un estiu terrible en aquest aspecte, i que un servidor recorda amb amargura.

Jo era a Riells (Riells del Fai), un poble del Vallès Oriental on hi vaig passar tots els estius de la meva infantesa, i on encara ara, tot i que menys sovint, vaig a passar algun cap de setmana. De cop vam veure una columna de fum, grisa, espessa, que s'alçava en un racó de les Roques Vermelles. El foc es va propagar ràpidament perquè la propia forma de les muntanyes feia de xemeneia, i xuclava les flames cap a zones més altes. Ben aviat es va definir un front vertical que minut rere minut engollia tanta verdor com podia.

El foc va pujar fins a l'Ullar, durant la nit va cremar l'altra banda de la muntanya, i al mati va tornar a venir cap a la Vall Blanca, la va creuar, va pujar cap a Vall de Ros i va seguir amb tot el que va poder.

La impotència que hom sent en enfrontar-se a flames tan altes com ell, veient que per més que ho intenti aquestes avancen imparables, no es pot explicar; però veure com les muntanyes entre les que t'has criat fumegen i canvien el verd i marró pel gris i el negre gairebé és inimaginable.

És per això que cal que cuidem el nostre entorn, i que siguem conscients dels problemes amb què ens podem trobar si no ho fem, perquè un descuit aparentment sense importància pot acabar amb anys d'esforç per part de la Natura.

Només espero que no ho hagueu de viure mai.

Salutacions,

Roger

Avui casi m'oblido de tu!

Però no t'amoinis, que per molta feina que tingui, per més trucades d'advocats que rebi, i per molt que falti algú a la oficina i haguem de fer la seva feina, sempre tindré un momentet en què et tingui present i pensi què dir-te, i espero que això en sigui una bona prova.

Fins demà,

Roger

30 minutos

No pedía más, tan sólo 30 minutos al día para poder leer un poquito. Y ya por fin los he conseguido: justo después de llegar de la piscina, cumpliendo la máxima "Mens sana in corpore sano".

"Un milagro en equilibrio", de Lucía Etxebarria, es el libro elegido para llevar a cabo el actual cultivo de mi mente, y será el primero que lea de esta escritora. Creo que me gustará. No se porqué pero tengo esa sensación, la misma que se tiene cuando, trabajando en lo que sea, ves que va a salir bien. Un cosquilleo que te indica que todo va viento en popa.

Además, empezar el dia alimentando la materia gris es algo nuevo para mi, pero espero que sea algo duradero.

En fin, cuando lo termine ya os cuento.

Saludos,

Tarda de bojos

10.000.000.000 (deu mil milions) de trucades en 5 minuts

D'acord, una mica exagerats, sí, però avui ha estat un no parar. Abogacía, Catcert, i fins i tot Seat. Déu n'hi dó, eh!

Ni Stendhal, ni Grama Ràdio, ni res de res. Llegir el correu ha estat una proesa, respondre'l un malson.

Afortunadament divendres comencem la jornada intensiva. Quin descans! (però altre cop la piscina a fer punyetes, dijous tocarà sessió doble)

Fins demà

La Iaia Antònia

"Bon dia al dematíiii!!!" és el seu crit de guerra tan bon punt despenja el telèfon.

La van trucar per felicitar-la en el dia del seu aniversari, i el locutor la va trobar tan trempada i eixerida que va pensar fitxar-la pel programa. M'imagino que hi va contactar i, un cop arribat a un acord, la Iaia Antònia va començar a fer acte de presència un parell de dies a la setmana.

Sempre moderada parla amb seny i respecte, i només d'allò que coneix. Si no ho sap no se n'amaga, però no deixa que el presentador la domini, com passa amb altres col·laboradors del programa.

I l'energia i passió que mostra per allò que li agrada hauria de ser un exemple per a molts de nosaltres. Tresorera d'una colla sardanista i amant de les passejades populars, el color que més li agrada és el vermell.

Us convido a escoltar-la a RAC105 els matins de dimarts i dijous (crec), cap a tres quarts de nou.

Salutacions,

Roger

Aucune idée

Je ne sais pas qu'est ce que je peux écrire aujourd'hui, mais je dirais celà en français. De cette façon nous changeons un peux :P

Diumenge casteller

Avui hem tingut actuació al Parc de l'Espanya Industrial. Castells descarregats: 4/8, 2/7, 5/7, p5.
El dia està sent fantàstic, només els plàtans i les seves boles de polsim han estat a punt de xafar-lo.

Un cop a casa un bon plat de pasta, i després de les postres a recollir la cuina, que semblava que hi hagués passat un huracà. Ara una petita migdiada, i després a aprofitar una mica aquest solet que hi ha... A posar-se morenets, que aviat arriba l'estiu!!!

Fins demà,

Roger

Tribut als malalts de filmoteca i versió original

I've seen things... you people wouldn't believe... Attack ships on fire off the shoulder of Orion ... I watched c-beams glittering in the dark near the Tanhauser Gate. All those moments... will be lost .... in time, like tears ... in rain.

Roy Batty (Rutger Hauer) a Blade Runner

Dia de descans

Avui no és diumenge, però és el meu dia de descans.

Amb l'ull tapat, i sense poder-me posar ulleres, poca cosa puc fer. Sí, és cert, no necessito un ordinador per guiar als advocats en la instalació del seu kit de signatura digital, però després cal enregistrar l'actuació, i això m'ho hauria de fer algú, amb la qual cosa crec que faria més nosa que servei.

Evidentment tampoc he pogut anar a la piscina, i no em pensava que la trobaria a faltar tant. Com enganxa! Potser no és la piscina en si, que enganxa, sino la sensació que tens després, amb el cos i la ment desperts. En qualsevol cas, em moro de ganes que arribi dilluns per poder tornar-hi.

Una abraçada a tots,

Roger

"Dolor OI al despertar y sensación de sequedad, repetido desde hace meses de forma esporádica"

Aquest és el motiu de consulta que la doctora del departament d'Oftalmologia del Clínic ha escrit al meu full d'assistència a urgències. I és que aquest matí m'he tornat a llevar amb un mal d'ull horrible.

Primer el tanco amb força, i de cop apareix un dolor intens, com si me l'hagués rascat amb alguna cosa. Llavors una plorera descomunal, impossibilitat d'obrir l'ull i dificultat per fer-ho amb el bo (heu provat mai obrir del tot un ull tenint l'altre tancat?)

A urgències m'han posat un anestèsic, i com ha canviat la cosa! Finalment els dos ulls oberts! M'han fet una observació ocular i han diagnosticat una erosió corneal. "Doncs no m'estranya que et faci mal!" m'ha dit mentre ho escrivia...

M'ha donat un tractament a seguir: "pomada epitelizante" cada 6 hores durant una setmana, i coliri segons necessiti. Ara que hi penso, la pomada me l'han posada a quarts de 12... Crec que ja toca!

Salutacions,

Roger

p.s. Evidentment aquest serà l'únic escrit que faci avui a l'ordinador
p.s.2

Bon dia!

Avui (com cada dia laborable) les ones hertzianes han envaït la meva habitació a dos quarts de vuit del matí, i el sol que entrava per la finestra de l'habitació dels meus pares i creuava el passadís ha estat el preludi del que seria un matí fantàstic.

A tres quarts en punt sortia de casa amb la motxilla a l'esquena i, com quasi cada dia, a les 8 el gorro de bany recollia la meva "cabellera" humida després de passar per la dutxa i em ficava dins la piscina a punt per nedar una estona, que sol ser mitja horeta llarga. És la millor manera de carregar les piles!

I ara d'aqui 10 minuts marxaré a dinar, agafaré la bossa amb la feina d'alemany i sortint de la feina cap a la classe, a seguir aprenent.

Auf Wiedersehen!

Roger

Pluja

M'agradria poder veure les gotes de pluja lliscant pels vidres d'aquella granja de la Plaça del Pi, marcant el camí que seguiran altres gotes fins que el sol o el vent les eixugui, mentre prenc un cafè o una xocolata en una d'aquelles taules de marbre i deixo passar el temps, mirant la gent que passeja amb pressa per no mullar-se. Passejar amb pressa, quin contrasentit...

Lamentablement només veig el bloc de pisos de davant de l'oficina, gris, brut, envellit pel pas del temps... I a sobre, l'aigua que el mulla encara el fa més fosc.

Per això m'agrada el sol. Dóna color, dóna vida, dóna energia, i ens fa sentir bé. Tot i que quan la pluja mulla la terra, les sensacions es barregen inundant tots els sentits. Aquella olor de la terra humida, o la frescor al caminar amb els peus descalços per l'herba encara molla, són coses que tothom hauria de gaudir, com a mínim, un cop a la vida.

Fins demà,

Perdó

Avui no he pogut anar a la piscina, necessitava mitja horeta més de llit (i encara no sé com vaig aguantar tot el vespre...)

A la ràdio, com fan cada dia, demanaven als oients que enviessin SMS. El tema del dia era la ofensa: En quina situació us heu sentit ofesos, o heu vist clarament que heu ofès algú?

Tot d'una m'ha vingut al cap el sopar de diumenge. Sí, ho sé, una altra vegada els brownies, però és que no m'ho puc treure del cap... Em va fer molta ràbia, però molta, que em diguessin que no l'haviem fet nosaltres.

Però després hi he estat pensant, hi he donat força voltes, i he vist que més que ofès hauria d'estar orgullós que no s'ho creguessin! Si al fer qualsevol plat (majoritàriament passa amb els pastissos) ens diuen "Ah, l'has fet tu... ja es nota..." llavors potser si que ens hem de sentir ofesos... Però si queda tan bo que sembla de pastisseria, res d'ofenses i amb el cap ben alt, que ja ens en demanaran la recepta!

Així que he decidit plasmar-ho aqui al blog per, d'alguna manera, redimir el meu mal caràcter d'aquell moment.

I tranquils, que no per això deixaré de fer aquest brownie que tenim pendent.

Que passeu un bon dia,

Teeboo

Tarda

"Aii, s'hi està tan bé al llit! (Que dolenta que sóc)"

Aquest ha estat l'SMS de la Patrícia. Doncs si, és molt dolenta. Ja d'entrada, recordeu que no va creure's que l'Oriol i jo féssim els brownies. I avuí no ha pogut deixar de refregar-me per la cara que s'ha llevat cap a les 12, que aniria a prendre el solet i banyar-se mentre jo, un humil servidor, em tragava 8 hores de no fer res, pero també sense poder fer res de bo.

I ara a pair el dinar, esta entrant una nyonya.... Després us comento què tal.

Petons i abraçades per tots i totes!

PEAZO FINDE!!!!

Juer... He arriabt a la feina 3 minuts tard. Pero es que venia de Calella, i clar, la Sarfa va com va (la veritat es que va be... dec ser soc jo que duc el rellotge 3 minuts avançat ;)

Divendres sortim de tranquis, nomes una copeta, per tantejar l'ambient i xerrar una estona... A les 6 a casa. Dissabte, sant tornem-hi, i diumenge, repetimos. Pero es que jo dilluns (avui) treballo. Tornar a quarts de 8 era massa d'hora, pero agafar el bus de les 7:15 ha estat matador... Sort de l'Oriol que m'ha acompanyat a l'estacio.

El cas es que el que més m'ha empipat aquest cap de setmana ha estat que la Patricia no es cregués que el brownie el vam fer nosaltres. En fi, que ja hem quedat que se li ha de demostrar, aixi que un cap de setmana d'aquests cap a Calella hi falta gent.

Us deixo una estona que tinc feina

Nos vamos a Belén...

...vamos castores vámonos...

Nos vamos a Belén,
vamos castores vámonos...

Bon començament

He rebut 2 felicitacions pel Blog i m'han deixat un comentari i tot! Aixo rutlla...

I dema, segurament Saló de l'Automobil amb l'Aleix :D

Fins dps

Powerball

En vull unaaaaaaaaa!!!!!!!!

MARI

"La leche es leche, sea "Ato" o sea "El Castillo"

D'un company seu de feina per indicar a un client que un producte era el mateix encara que portés noms diferents...

6500 sensacions per minut

M'encanta l'anunci del salo de l'automobil d'enguany.... brrrrrrr brrrrrrrrrrrrr BRRRRRRRRRRRRRRRR

Confirmado: las madalenas pesan

Y es que hoy, con un par de sobaos, lo de la piscina se ha hecho mas llevadero: ¿mas energia y mas digerible? Puede ser, aunque tambien se podria achacar a la leche, hoy era desnatada.

¡Que mania hay en casa de comprar cada vez una leche distinta! Es una de esas pequeñas cosas que te saca de quicio*. Como el que dejen la puerta abierta cuando se van a dormir, y yo ya estoy en la cama, con lo cual se incrementa el volumen de la tv. Me pone de los nervios.

Afortunadamente, aunque hay pequeñas cosas que te cabrean, las hay que te relajan y hacen la vida mas llevadera: hacer rebotar piedras en el agua, hundir las manos en un saco de legumbres, o frotar los pies en la hierba humeda... Si, yo tambien he visto Amelie, y que? Si las personas no solo la mirasen y se autoaplicasen la misma filosofia de vida, el mundo entero seria feliz.

Saludos cordiales

*quicio: antiguamente las puertas no tenian bisagras. Una de las maderas verticales del marco era ligeramente mas larga en ambos extremos. El superior quedaba sujeto a un aro metalico que a su vez estaba sujeto a una pilona. El inferior encajaba en un agujero, el quicio. En catalan, polleguera.

Bon dia!

L'assaig d'ahir va ser esgotador, i per colmo vam haver d'anar a despenjar les pancartes... Avui he fet la meva mitja horeta de piscina, pero no crec que hagi arribat a les 40 habituals, arrossegava cansanci, i crec que les magdalenes no ajuden massa, els sobaos son mes lleugers :P

A la feina una bona noticia: en Cristian, un company de la Uni, ha trobat feina després que no li renovessin el contracte. I tot seguit m'ha cridat el jefe: estan molt contents amb la meva feina, perque veuen que no espero a que m'arribi sino que la vaig a buscar, i m'han dit que què em semblaria entrar a la part tècnica!!! Es fantàstic perquè sense perdre el tracte amb la gent, que es el que busco, m'apropo mes a actuacions tecniques, que tambe m'agraden :D

En fi, que de moment esta sent un bon dia, a veure com el rematem!

Fins aviat

Martes

Algo de piscina para despejarse y estirar los musculos. A las 7:30 da un palo levantarse... Pero bueno, luego vale la pena.

Al salir la Iaia Antonia en la radio. Esa mujer es genial, sube el nivel del programa por las nubes. Y mas tarde, al terminar de afeitarme, llaman a Quique. El presentador no se entera mucho, cree que se casaron el pasado 5... Y si, fue el 5... de marzo...

El trabajo bien, buen ritmo aunque sin stress, y alguna que otra pausa que aprovecho para seguir con el Tunnig de las "Croniques Teutones" Pronto las tendre todas, y ya solo tendre que ir añadiendo las nuevas.

Hala, hasta luego.

Cap de setmana

Divendres: assaig fins a les 0:00, coca i cava de postres, i un bikini per sopar. A Cal Borinot els fan bonissims!

Dissabte: de "guais" a les noces de l'Edu i la Gemma, la germana de l'Oriol. Llastima de la meva "torpesa": em vaig tacar i vaig tacar :P Podeu veure fotos aqui

Diumenge: 12e aniversari dels Castellers de Sants. 4d8, 2d7 i 3d7ps. Gens malament la meva primera actuació amb camisa gris brut!

Avui: de putu cul. La Ma. Jose està malalta, i feia dies q no teniem tanta feina... Per variar s'acumula en moments puntuals. Ara no hi ha res, ara amb 2 orelles al telefon...

He començat a recopilar les croniques d'en Sergi. Genials.

Desastre

Examen: un desastre.

Teatre: 2 hombres sin destino. Una mica sobreactuat, pero amb alguns gags força bons.

Feina: segurament a Cuatrecasas no, però amb sort directament a les oficines d'Infogroup. A veure que em diuen del tema vacances. Crec que si em permet anar a menorca ho agafo, i si no els dire que no. A casa no en dire res, pero.

Amics: la boda de la Gemma acabara cap a les 22:00 com a molt tard, no se si dps sortirem de festa. M'ha trucat per donar-me les gracies pel regal.

Fins despres

Examen d'alemany

Avui tinc exàmen i he estudiat ben poquet...
Ich habe einen exam (¿?) heute und ich habe nich studiert.

Venint cap a la feina m'he trobat l'Eli... Eli Nosequemes, la veritat es que no en recordo el cognom. Vam fer COU junts, ens vam veure ara fa un any i mig al sopar dels 5 anys (ella no se'n recordava) i resulta que treballa a tocar de la meva feina. Hem quedat que hauriem de fer un sopar per veure'ns els de la classe) pero clar, ni intercanvi de telfs. ni res, així que no se com convocarem la gent...

Me'n torno a la feina.