Rigoletto

Bé, ja sabeu que ahir va ser una altra vegada el meu aniversari (cada any em passa igual, tu... No sé com m'ho faig...) El cas és que vaig tenir un gran regal! Un parell d'entrades per Rigoletto, de Giuseppe Verdi. Mai he anat a l'òpera, però estic segur que m'agradarà força! Divendres us ho explico! ;)

Roger

26!

void main()
{
int roger=25;
roger++;
}


p.s. Ok, ok, ja sé que és el mateix de fa un any, però és que m'agrada! :P

Barça - Arsenal: La Final

Ja ha arribat el gran dia! Quins nervis... Hi tenim força esperances dipositades, però... I si la cosa no rutlla? Tot pot ser, però hem de mirar de ser positius!

Els mossos es preparen per blindar Canaletes, la gent ja té el cava a la nevera, i els més agosarats ja mostren els seus colors al carrer. Ahir li deia per correu a una amiga que tan de bo sigui un gran partit, i a més a més el guanyem merescudament. Posats a desitjar, una remuntada a 2 gols de l'Arsenal consistent en els 10 darrers minuts de la primera part i els 45 de la segona brillants, i amb 3 o 4 golets d'un Barça imparable, clar que el 0-1 (o 1 a 0, no sé com és l'ordre en aquests casos) ja el firmo!!!

Tinc amics que aniran al mini-estadi a veure'l, i fins i tot conec algú que anirà a París pel preu d'un diari i una trucada a la ràdio... Això és més tipic de mi... A veure si estaré començant a perdre la bona sort! Serà veritat el que diuen de "Desafortunat en el joc..."? Crec que sí, crec que sí... ;)

Una abraçada i fins aviat!

Roger

Perplexcity

M'han ensenyat una cosa curiosíssima! PERPLEXCITY!!!

www.perplexcity.com

El cas és que s'ha perdut un cub i s'ha de trobar, i les pistes són unes cartes-fitxes que contenen informació de mil maneres diferents... Algunes s'han de posar al microones!!!

Realment sorprenent, i una mica freak, però força divertit en el fons! Doneu-hi un cop d'ull, és tot un món!

Ja em direu què us sembla. Fins aviat!

Carla Bruni - Raphaël

Quatre consonnes et trois voyelles

C'est le prénom de Raphaël
Je le murmure à mon oreille
Et chaque lettre m'émerveille
C'est le tréma qui m'ensorcelle
Dans le prénom de Raphaël
Comme il se mêle au a au e,
Comme il les entre-mêle au l
Raphaël à l'air d'un ange
Mais c'est un diable de l'amour
Du bout des hanches
Et de son regard de velours
Quand il se penche
Quand il se penche mes nuits sont blanches
Et pour toujours
Hmm

J'aime les notes au goût de miel
Dans le prénom de Raphaël
Je les murmure à mon réveil
Entre les plumes du sommeil
Et pour que la journée soit belle
Je me parfume Raphaël
Peau de chagrin pâtre éternel
Archange étrange d'un autre ciel
Pas de délice pas d'étincelle
Pas de malice sans Raphaël
Les jours sans lui deviennent ennui
Et mes nuits s'ennuient de plus belle
Pas d'inquiétude pas de prélude
Pas de promesse à l'éternel
Juste le monde dans notre lit
Juste nos vies en arc en ciel
Raphaël a l'aire d'un sage
Et ses paroles sont de velours
De sa voix grave
Et de son regard sans détour
Quand il raconte
Quand il invente je peux l'écouter
Nuit et jour
Hmm

Quatre consonnes et trois voyelle
C'est le prénom de Raphaël
Je lui murmure à son oreille
Ca le fait rire comme un soleil

Zero

...and then my world collapsed, in such a way that even a firebird wouldn't be able to rebirth.

Si demà fos el darrer dia de la meva vida

Més d'una vegada ens ho han demanat: "Què faries si sabessis que demà es el teu últim dia de vida?"

Molta gent opta per satisfer desitjos que sap que no podria complir mai: que si conduir un Ferrari, que si abandonar-ho tot i fer el que sempre ha volgut, que si dir-li el nom del porc al cap de la feina...

Jo avui demanaria perdó. No sé si serviria de res, però aquest any passat m'he endut la palma en fer les coses malament, i més d'una persona n'ha sortit perjudicada. En fi, ara tampoc sé com plasmar-ho aquí. Tan sols voldria desaparèixer. Sabeu allò de "Tierra trágame"? Doncs això, però no pas per vergonya.

Voldria sentir que desapareixo de la gent, que tot d'un plegat no saben qui sóc, com si mai haguéssim tingut cap mena de relació, com si no ens haguéssim conegut. Segur que sense la meva inestimable "col·laboració" moltíssimes coses haurien resultat més senzilles. De fet tinc la sensació que si desaparegués del mapa no cambiaria absolutament res, potser fins i tot faria més d'un favor. Ningú és imprescindible, però jo ara em sento el més prescindible de tots. Però ni per prendre aquesta decisió tinc valor. COVARD, amb majúscules, és la paraula. I ja no sé què més puc fer, aquesta situació se m'escapa de les mans, i no sé com posar-hi remei, com acabar-ho.

Suposo que escriure-ho aqui és un crit d'ajuda desesperat, perquè ja no sé com demanar-ne sense fer-ho, però alhora és un crit sord, perquè hi ha ben poques persones que donguin un cop d'ull a aquesta pàgina d'una manera més o menys regular. Amb una mica de sort aquestes ralles cauran en l'oblit, amb molta sort potser ni això.